Els nois d'història

Aquesta obra s'havia d'anar a veure: nou teatre dirigit per Josep Maria Pou, obra dirigida per Josep Maria Pou, i finalment ell mateix com a protagonista. I tanta espectativa només pot portar a la decepció. Vull deixar clar, d'entrada, que l'obra em va agradar, però que per diverses raons no va ser tant com esperava.

Els nois d'història, d'Alan Bennett, va ser molt aplaudida en la seva estrena a Londres, el 2004, i ha recollit diversos premis. L’obra se situa en una escola anglesa d’educació secundària, on un grup de joves es preparen per als exàmens d’ingrés a Oxford i Cambridge. Aquesta situació permet a l’autor qüestionar si l’educació s’entén com un camí cap a l’èxit o com un camí cap al coneixement i la maduresa vital.

Pel que fa a la direcció i a l'actuació crec que són molt bones. No és una obra fàcil: aconsegueixen mesclar la música en el text sense que l'obra sigui un musical, també creen moments de caos sense que per això l'espectador perdi el fil, i plasmen perfectament les personalitats dels joves estudiants.

L'obra és àgil i divertida, però és aquí on comencen les decepcions. Crec que el tema de l'educació es tracta amb poca profunditat, i que no arriba gaire més lluny del que explica la sinopsi de l'obra. Però també comentava una amiga que aquesta obra és molt més impactant quan l'espectador és la societat anglesa, pren molta més força per contraposar-se a la dinàmica de l'educació actual en aquest país.

Un altre punt decepcionant és el final. En sentir la moto pensava que ja acabava l'obra, però no. El que ve a continuació ho trobo fora de lloc, i crec que no dóna més llum a l'obra. Tampoc entenc el sentit de la trama homosexual. Crec que se li dóna massa importància tenient en compte que no acaba d'arribar enlloc.

I finalment el teatre: adquisició del grup Focus i rehabilitació encarregada a Toni Barnades. Crec que la rehabilitació del teatre és esplèndida, és un teatre modern en una caixa antiga, amb totes les noves instal·lacions i seguretat necessàries, però trobo lamentable que a mitja obra es pugui sentir la sirena d'una ambulàcia del carrer. Un teatre nou de trinca i fan un mal aillament acústic? És una llàstima, la veritat.

Tot i que trobo que té aquests punts dèbils crec que és una obra molt recomanable, Josep Maria Pou demostra una vegada més ser un mestre de la interpretació, i ha sabut envoltar-se d'un equip jove però ferm.

La fan fins al 22 de març al teatre Goya de Barcelona.