Ja feia dies que volia publicar aquest i altres missatges... i és que últimament gairebé no tinc temps de res, així que aprofito el més petit forat per seguir amb activitats culturals com el Festival de Jazz de Terrassa o el festival d'arquitectura eme3, als quals ja fa més d'un setmana que hi vaig anar. Però què coi! Em ve de gust parlar-ne i deixar-es constància!
Aquest any a Terrassa he tingut l'oportunitat d'anar-hi tres vegades. Tot un luxe!
Colina Miralta Sambeat CMS trio
A Javier Colina, contrabaix, ja l'havia vist alguna vegada, i de fet era un dels incentius per assistir a aquest concert. A part també és tenia ganes de veure a dos altres músics catalans de renom, Marc Miralta, bateria, a qui ja havia vist puntualment i Perico Sambeat, saxo alt. Però el millor d'aquest concert és que el tres músics l'aprofitaven per grabar el seu tercer disc junts, cosa que va fer que fos un concert intens, i gairebé impecable, però com he sentit dir a vegades "de poc risc". No és el tipus de jazz que més m'emociona, però el vaig gaudir molt (i sempre és un plaer ser a la Nova Jazz Cava!)
Picnic Jazz
Al picnic Jazz, extranyament, encara no hi havia anat mai. Va ser una decisió d'última hora, així que tot plegat es va convertir en un se guit de sorpreses. La primera el parc: a Vallparadís només hi havia estat una vegada, i de nit, i ara que l'he pogut veure i viure puc dir que és un parc esplèndid. De fet, defectes d'estudiar arquitectura, també em vaig meravellar de la passarel·la que el travessa, de formigó, molt prima (i suposo que postensada), molt lleugera. Però tornant al picnic: l'ambient també era molt agradable, i encara millor l'espai on es fan els concerts, asseguts a la gespa en un agradable dia primaveral. Però el millor de tot va ser el concert: suposo que és el que té anar a un lloc sense mirar el programa abans, que dubtosament t'enduràs decepcions i que segur que hi haurà agradables sorpreses. Dels dos concerts que vaig poder veure, els dos últims, i em va encantar poder començar amb el conjunt Triphasic. Llibert Fortuny, tot i que tinc mania a la seva persona fastigosament creguda, també treballa amb el jazz més experimental i amb més efectes, que és el que més m'agrada. Acompanyat de Gary Willis, baix elèctric, i de David Gómez, bateria, presentaven els disc Sha-man. I a continuació fi de festa amb la cantant i guitarrista nord-americana Deborah Coleman, que a ritme de blues va fer aixecar i ballar tot el parc. Una experiència per repetir!
World Saxophone Quartet
Aquest és al concert que més desinformat anava... Però quatre saxos (a pèl, res més) ja em cridaven prou l'atenció com a un d'aquests concerts amb molt risc. A més, si posem els noms dels saxofonistes a internet no trobaríem excuses per deixar d'assistir a aquest concert. I per mi va ser el millor de tots, i amb diferència! David Murray, Julius Hemphill, Oliver Lake i Hamiet Bluiett em van fer vibrar des del primer segon fins a l'últim instant. Com que em veig incapaç de descriure-ho em permetré la llicència de copiar de la pàgina de Jazz Terrassa el que diu sobre David Murray: un dels membres originals, està reconegut com un dels saxos tenors més emotius de la història del jazz. Combina la música tradicional amb blues, free jazz, world music i gospel. Té un so aspre, estrident, extrem, com a símbol del retorn a un so pur. I això és el que vaig trobar: una barreja de molts estils barrejats amb embogits solos estridents però apassionats. Van poder passar de l'insensatesa defermada a la delicadesa més absoluta, i em van deixar sense alè.
I repassant el programa d'aquest any... sobretot em sap greu haver-me perdut a Ahmad Jamal... però un altre any serà!
