ROJO | ocho

ROJO era un projecte molt interessant. A través d'una revista es pretenia difondre l'art dels artistes més arriscats i més novedosos. Gràcies a ROJO he decobert i redescobert grans artistes. Era un gran acte social quan ROJO ocupava un bar, una galeria, una discoteca per presentar les seves revistes, els seus artistes, la seva plataforma.

Ara, però, començo a tenir els meus dubtes de la qualitat del que difon. Ara ja publiquen a tot el món, amb artistes de tot el món, però en fullejar les revistes cada vegada tinc més la sensació de que no hi ha cap tipus de filtre de qualitat, i de que entre grans obre també s'hi publica molt merda. Ara ja tenen una galeria pròpia, així que les presentacions de Barcelona han perdut la màgia dels primers dies.


Amb aquest 8è aniversari la sala és plena de quadres sense ordre ni concert. I crec que és un bon resum del que fa actualment. Evidentment sempre segueixo descobrint algun artista interessant, per això hi segueixo anant, però és com si haguessin perdut el criteri. Segueixen fent projectes que valen molt la pena, però sovint cal destriar per no sortir-me decebut.

És una llàstima.