No passa cada dia que Murakami es deixi veure... Per tant encara pren més valor que ara que ha passat per Barcelona ho hagi fet de la mà d'Isable Coixet.
Parlaria de tot el que van dir... però no vaig arribar a temps. Estava completament col·lapsat de gent. En part pel lloc escollit, ja que la (bonica, meravellosa) Biblioteca Jaume Fuster (a Plaça Lesseps, de Josep Llinàs) no és el millor lloc per fer una cerrada de gran afluència. Però també és bonica la reflexió que vaig sentir: que bé que la literatura hagi mogut tanta gent!
I això em porta a una reflexió sobre la literatura actual. Últimament sembla que els crítics literaris van més d'acors amb les grans vendes editorials... El meu primer pensament en sentir aquesta dada és que els crítics són uns venuts. Tinc una mania personal a tots els bestsellers: no m'agraden les fórumules perfectes de màxima venda, i en general no em fan pensar en res, més aviat no em deixen pensar en res, i és tot el contrari del que busco quan tinc un llibre entre mans. I que consti que no és una crítica als que els llegeixen! Simplement a mi no m'interessen.
Perì si ens hi anem fixant resulta que la massa humana està convertint en bestsellers llibre de més qualitat. És a poc a poc, però començo a creure que realment alguna cosa canvia, que es llegeix literatura de més qualitat. I va ser Murakami que em va fer veure això, i tota la gent que no va poder entrar a la biblioteca.
Parlaria de tot el que van dir... però no vaig arribar a temps. Estava completament col·lapsat de gent. En part pel lloc escollit, ja que la (bonica, meravellosa) Biblioteca Jaume Fuster (a Plaça Lesseps, de Josep Llinàs) no és el millor lloc per fer una cerrada de gran afluència. Però també és bonica la reflexió que vaig sentir: que bé que la literatura hagi mogut tanta gent!
I això em porta a una reflexió sobre la literatura actual. Últimament sembla que els crítics literaris van més d'acors amb les grans vendes editorials... El meu primer pensament en sentir aquesta dada és que els crítics són uns venuts. Tinc una mania personal a tots els bestsellers: no m'agraden les fórumules perfectes de màxima venda, i en general no em fan pensar en res, més aviat no em deixen pensar en res, i és tot el contrari del que busco quan tinc un llibre entre mans. I que consti que no és una crítica als que els llegeixen! Simplement a mi no m'interessen.
Perì si ens hi anem fixant resulta que la massa humana està convertint en bestsellers llibre de més qualitat. És a poc a poc, però començo a creure que realment alguna cosa canvia, que es llegeix literatura de més qualitat. I va ser Murakami que em va fer veure això, i tota la gent que no va poder entrar a la biblioteca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada