eme3 és un festival d'arquitectura del que no havia sentit a parlar. En pocs dies el vaig veure anunciat a diversos llocs, però en cap d'ells vaig acabar d'entendre què hi podria trobar... semblava que hagués de ser un festival reflexiu, filosòfic, actual, transgressor, experimental... però no sabia res del cert: i sovint això m'atrau.
Així que el poc temps lliure que vaig trobar els dies 19, 20 i 21 de març vaig aprofitar per acostar-m'hi. Sabia que es feia a l'entorn del FAD, el MACBA i el CCCB, així que vaig quedar a la Rambla, alçada Liceu, per anar-hi amb un amic. I de seguida, al carrer d'en Xuclà, vam topar amb la primera de les instal·lacions. Durant uns 10 m d'aquest carer, parets i terra estaven recoberts completament de paper de diari... significat? no ho sé, però el resultat era ben curiós...
I això és el que té d'interessant anar sense programa. De fet havíem topat amb una de les parts del festival, SIMULACRE, que es va dedicar durant els tres dies de durada a envair els carrers del Raval amb diverses instal·lacions on, des del meu punt de vista, els principals destinataris n'eren els vianants anònims. Els que haguessin llegit amb anterioritat el programa es perdien el factor sorpresa, i actuaven directament com a espectadors i no com a receptors.
Quan vam arribar a la plaça dels Àngels vam trobar una altra d'aquestes instal·lacions. Aquesta vegada on bon tros de la vorera, una paperera i un panell informatiu estaven completament recoberts de paper de bombolles... val la pena veure la reacció de la gent.
Sortint d'allà, un altre cop cap a la Plaça dels Àngels, sorpresa!, una altra d'aquestes instal·lacions arribava en aquest moment... sobre rodes! Tot un seguit de mobles vells havien estat transformats en peculiars i extravagants vehicles. De seguida els nens de la plaça hi van pujar, i crec que és la primera vegada que veig els skaters interessats en el que passa a la plaça.I tot observant aquests trastos vam veure que, per una vegada a la vida, algú s'havia molestat a obrir el pas que queda entre el FAD i la plaça Caramelles, aquesta plaça que de nit està tanacada i de dia abandonada... és més, s'havia marcat un camí (un eix!) que venia des de la plaça Joan Coromines, atravessava la dels Àngels i finalment arribava a la de les Caramelles. I un cop a la plaça... res. Però el programa ho revela: només es volia obrir un d'aquests espais que sembla que eternament romanguin tancats.
Es feia tard, però encara quedava temps per un cafetó a la placeta de Bonsuccés. I com si ens seguissin la següent instal·lació ens la van posar al davant dels nassos! Un grup de gent amb caixes de cartró van tapiar les entrades al carrer de les Ramalleres i al carrer d'Elisabets. Reaccions de tot tipus: curiosos, riures, fotos, insults, empentes (caixes a terra), etc. Una altra vegada, el més important: la reacció de la gent. [i a continuació la casualitat de trobar-s'hi un professor de la universitat... que hi estava ficat!]
