La meva primera trobada amb amb Toyo Ito va ser en una exposició l'any 2002 organitzada per Casa Asia. Recordo que l'espai em va impressionar bastant, i de seguida em va atreure. Però sobretot em va fascinar el projecte central de l'exposició: la Mediateca de Sendai.
Eren els primers contactes amb l'arquitectura, i em van interessar les particularitats d'aquest projecte. La volumetria resultant és la més simple: un prisme. És l'estructura que l'aguanta el que me'l va fer mirar amb uns altres ulls. L'edifici no era suportat per una típica i aburrida retícula de pilars (suposo que així l'hauria qualificat en aquell moment), sinó atravessada per una sèrie de cilindres irregulars formats perimetralment per diversos tubs metàl·lics deixant buit l'interior dels cilindres. I el que em va semblar més curiós és que aquests cilindres permetien que la llum natural travessés l'edifici de dalt a baix! Em va deixar molt impressionat que l'estrucutra de l'edifici no fos més que, en el fons, un cilindre d'aire i llum.
Ara que ja sóc més grandet he investigat una mica més sobre aquest edifici. L'edifici actua com un bosc format per tretze arbres on els troncs suporten el pes de les plantes al mateix temps que transporten amunt i avall les energies necessàries per a que sobrevisqui. És a dir que aquests troncs són el vehicle per l'enregia que es produeix a la coberta i per a la que es recull de terra, per la llum, l'aire i l'aigua. Segurament ara aquest edifici em fascina encara més que fa uns anys, però de manera ben diferent. En l'arquitectura la forma ha d'anar lligada a la funcionalitat.
L'editorial Actar va editar un monogràfic sobre aquest edifici en el seu "boogazine" Verb.Fira Gran via i Torres Porta Fira
Així que fa pocs dies vaig anar a veure la nova exposició que fan a Casa Àsia, enfocada com una retrospectiva dels últims projectes de Toyo Ito a Espanya, i centrant-se sobretot en els de Barcelona. Pel que fa a l'espai, per com n'era de petit es pot dir que se n'ha tret un bon profit.
Pel que fa a l'arquitecte... cada vegada penso més que no entenc l'arquitectura dels arquitectes estrella. I des del meu punt de vista alguns dels projectes són força decepcionants.A Toyo Ito amb la Fira Gran Via li ha tocat la lotería: 4 nous pavellons, vestíbul d'entrada, sala d'actes, passadís d'interconnexió, edifici d'oficines, urbanització de l'entorn, 2 gratacels que fan d'entrada i 2 noves estacions de metro. La sala d'actes, l'edifici d'oficines i les estacions de metro no estan acabats, de manera que no en puc parlar. Dels 4 pavellons només n'hi ha dos d'acabats, i responen correctament a les necessitats. El passadís d'interconnexió és la part més suggerent. Recorre sinuós voltant i atravessant els diversos pavellons en alçada. Crec que té una circulació ben clara i senzilla, i el recorregut sinuós el fa més interessant formalment i evita que hi hagi una vista completa del passadís, la qual cosa s'agraeix en un recorregut d'aquestes dimensions.
Amb els dos gratacels arriba la decepció. Sóc del parer que els gratacels són útils i necessaris, però encara tinc molts dubtes pel que fa a les formes que poden adoptar o els llocs que poden ocupar.Pel que fa a la forma sóc partidari de deixar anar la creativitat i de deixar córrer immenses parets de vidre repetides a qualsevol edifici, però per altra banda detesto les formes arbitràries i sense funcionalitat. Amb això vull dir que els dos gratacels em semblen bells en sí mateixos, però no és més que un exercici d'escultura. És necessari fer la ciutat bonica, però ser arquitecte no significa només dissenyar façanes.
Tot el que m'agradava de la mediteca és el que trobo a faltar en aquests edificis. És per això que em decepciona.
L'exposició a Casa Asia acaba el proper 30 de juny, és a la Seu Casa Àsia, Av. Diagonal, 373.b720 Arquitectos
En aquests dos gratacels Toyo Ito ha treballat conjuntament amb els despatx b720 Arquitectos. Per a qui no conegui aquest despatx recentment ha col·laborat també amb David Chipperfield a l'edifici Copa América a València, a la Ciutat de Justícia de Barcelona i l'Hospitalet, i altres edificis de Barcelona; i amb Nouvel a la torre Agbar i al parc Central del Poble Nou; però també tenen nombrosos projectes propis molt interessants. L'objecte del text no era parlar d'aquest despatx, però seria imperdonable no anomenar-los.
