Yann Tiersen: decepcionant

A Yann Tiersen el vaig descobrir, com tothom, amb la banda sonora d'Amélie. A tots ens van captivar les seves peces minimalistes i amb aire de cançó folk francesa. A partir d'aquí vaig comprar el seu àlbum en directe C'était ici. Espectacular, em va deixar sense paraules. A part de tot el que havíem sentit amb Amélie també passava per la chanson i pel rock, tot plegat en una mescla perfecte, delicada i molt estudiada.

El concert que va fer per presentar aquest disc a la Paloma de Barcelona va ser una dels millors als que he estat. És espectacular veure com un sol músic domina tants instruments, com és capaç d'arribar a tocar l'acordió i el violí alhora. Els moments més d'improvització i rockers estven més que ben integrats en el seu món minimalista i delicat. I l'interpretació de Sur le fil en violí tallava la respiració.

Posteriorment, escoltant els nous àlbums o la banda sonora de Good bye Lenin, un té la sensació que es repeteix considerablament, que abusa d'un únic estil i dels seus cercles interminables (de fet la gran majoria de peces tenen una estructura de composició idèntica), però segueix desprenent la mateixa màgia i segueix transportant la ment lluny del cos.

Així que l'últim que esperava anant al concert que va fer el passat 18 de novembre a sala Razzmatazz era una decepció. Va començar de la pitjor manera: guitarres al màxim, distorsió desmesurada... omplia tot l'espai i gairebé no s'entenia res. Durant el concert es van anar sentint algunes de les seves peces, però estaven tant canviades i distorsionades, tant mal rockejades, que gairebé sabia greu escoltar-les. No és que no m'agradi el rock, doncs és una de les coses que em va agradar del seu primer concert, i tampoc és que trobi a faltar Amélie, doncs adoro la seva mescla d'estils. Més aviat és que, com va dir una companya, sembla que hagi tornat a l'adolescència i només necessiti fer soroll.

Moltes vegades els músics d'èxit són criticats per no evolucionar musicalment. Crec que el que Yann Tiersen està fent és involucionar. Sembla que lluiti contra el fantasma d'Amélie, i així esptlla el seu talent.

L'única peça que va aconseguir posar-me la pell de gallina va ser, altra vegada, Sur le fil, però la interpretació no va ser tant bona ni com al disc ni com al concert al que havia estat.

Així que la majoria vam marxar d'allà decebuts, molt decebuts. És una gran pèrdua.